COMPANYIA
marc_homar
GAZA
ANIVERSARIS
EXCALIBUR
CELLER
INICI
Aquesta adaptació és una posada en escena senzilla, a on els cossos d’en Diego i na Lluki són els encarregats de crear mapes, espais, i diferents personatges. És una peça de 30 minuts que fa una radiografia de la vida quotidiana que viuen les dones a la franja de Gaza. Amal i Hazeem són les protagonistes de dues de les històries del còmic Gaza Amal, escrit i il·lustrat per Susana Martin.
Aquesta peça sempre està dins el marc de la conferència anomanada “Dones Valentes a la Franja de Gaza” coordinada per Abril Iriani.
La celebració d’un aniversari és un esdeveniment que es fa per recordar un fet o una persona. Al món hi ha persones que volen ser recordades en el seu dia i persones que volen passar desapercebudes i no ho celebren. Però quin sentit té que et recordin? I que et segueixin recordant un cop has desaparegut?
Els superherois invisibles fan les coses perquè no poden no fer-les, perquè els agrada, no volen demostrar res a ningú, ho fan en silenci. La recerca dels superherois actuals, ens porta a fer una radiografia de la societat i a buscar que és el que admirem i volem arribar a ser.
El públic és el convidat d’aquesta festa d’aniversari, però al llarg de l’obra anirà dubtant de si realment està assistint a una festa d’aniversari o a un esdeveniment bastant més estrany i incòmode. Un collage d’anècdotes, històries, idees i reflexions formen una dramatúrgia poc lineal, que camina sobre el recorregut dels personatges que constantment entra en contradicció amb el tema de l’obsessió per la permanència. Intentant expressar un rebuig cap a la permanència es troben amb la seva pròpia obsessió, en un procés que els està desestabilitzant poc a poc fins a arribar als seus desitjos i frustracions més íntims, que els porten a descobrir la seva pròpia veritat.
Dramatúrgia: Lluki Portas
Intèrprets: Diego Ingold y Lluki Portas
Disseny Audiovisuals: Diego Ingold y Lluki Portas
Assessorament de direcció: Ernesto Collado
Disseny de vestuari: Pau Aulí
Disseny d’escenografia: Josep Orfila
Disseny d’il•luminació: Rafel Febrer
Producció: Maria Capell Pera
Ajudant de producció: Gal•la Peire Camps
Companyia Col•laboradora: Madame Lena y Trampa Teatre
Col•laboracions: Josep Orfila, Toni Lemor y Magdalena Perelló
Benvingudes i benvinguts a l’Ornitorracó, el programa d’entrevistes presentat per la única i inconfusible ovella Dolly, acompanyada de la sempre curiosa i atenta gossa Laika, arribada directament de l’espai. Aquesta nit el programa posa al centre les víctimes de la inconsciència i la desconfiança dels humans. També hi ha un convidat molt especial i les Hermanas Picohueso presenten el seu joc Espoli que parla sobre les estructures de poder que generen aquestes catàstrofes. Les titelles dirigeixen aquest programa que es realitza també de forma instantània, davant del públic, perquè entre el Diego, la Lluki, la Gal·la i el Marc realitzen, editen, construeixen i omplen els escenaris d’aquest documental a temps real.
Una creació d’Hermanas Picohueso
Direcció artística: Diego Ingold i Lluki Portas
Direcció de producció: Gal·la Peire
Tècnic: Marc Homar
Fotografies: Jordi Buxó
Música original: Clara Ingold i Mon Joan Tiquat
Veu en off: Josep Orfila
Assessoria de direcció: Pau Masaló
Assessoria de vestuari: Pau Aulí
Una peça d’Hermanas Picohueso per a festivals modernos.
Que és el que amaga el nostre cos? Que hi ha sota la capa de pell que ens envolta? Quins són els monstres que passegen a dins nosaltres? Celler de pell és una reflexió sobre la memòria que queda atrapada als nostres músculs i òrgans. És una col·lecció d’imatges del que la nostra pell no ens deixa veure. És un desafiament a les cicatrius tancades, és una recerca a l’obertura d’aquestes com a finestres de les nostres pors.
El vídeo en directe, el joc entre allò real i allò digital i la pintura són els recursos que donen forma a aquesta petita peça de 15 minuts. Un site specific que segons l’espai a on s’executa canvia la seva dramatúrgia, el títol i els elements.
Creació i interpretació: Lluki Portas i Diego Ingold
LLUKI
DIEGO
GAL·LA
QUI SOM?
cosa2
ASSOCIADES
INICI
Hermanas Picohueso som na Lluki, en Diego, na Gal·la i totes les persones que sempre ens ajuden. Estem disseminades pel Mediterrani.
Treballem juntes perquè ens entenem i ens agrada posar en comú els nostres punts de vista. Sumem persones als nostres processos de creació perquè creiem que el Món és ple de ments amb idees brillants Les nostres influències són escèniques, literàries, cinematogràfiques, fotogràfiques, YouTube, les històries de les nostres àvies i experiències pròpies.
Treballem en altres projectes perquè tenim hiperactivitat i dispersió. Això fa que mai ens cansem de les nostres trobades i arribem amb el cap ple d’idees que volem compartir.
Ens agrada el risc i mai posem límits a les nostres possibilitats. Apuntam alt i no sempre hi arribem. Som amants de la tecnologia, provem i incorporem tot allò que pugui servir-nos per a experimentar amb noves maneres d’explicar les coses. Sense cap tipus de filtre previ.
Altres característiques que ens identifiquen:
1. Patim un síndrome de Diògenes col·lectiu i individual que ens permet comptar sempre amb tot tipus de materials i artefactes que també reutilitzem. Creiem que na Marie Kondo no fa teatre.
2. El nostre cervell es totalment nocturn. Les 9 del matí per a nosaltres és la matinada.
3. Som uns modernos i mai no ho admetrem.
CONTACTE
AGENDA
JOC
GALERIA
COMPANYIA
PRODUCCIONS
Som una companyia de creació, normalment feim espectacles, però un dia vam decidir fer un joc.
Expoli, un joc de cartes creat per entendre i evidenciar les estructures de poder que mouen les nostres vides des de les ombres. La jugadora i el jugador experimenten que es sent dins la pell dels poders fàctics que generen de manera intensionada el caos i la desgràcia a la població.
El joc va ser creat durant el procés de la creació de l’espectacle “Excalibur i altres històries d’animals morts” i fou la base dramatúrgica de l’espectacle, d’allà van sortir diferents històries relacionades amb les pors i la desconfiança que aquests moviments del poder generen a les persones que habiten el planeta. Finalment el joc s’ha convertit en un reflex de per on va transitar la nostra creació, ja que els casos i les afirmacions que surten a les cartes són extretes o inspirades en articles i notícies reals que foren part de la investigació i ens ajudaren a la composició de l’estructura dramatúrgica.
Expoli és un joc dirigit al públic adult, cada partida dura uns 35-50 minuts, i és fàcilment transportable ja que té un format senzill de 126 cartes. Poden jugar com a màxim 4 persones, 4 animals o 4 aliens. Cada jugadora té un personatge que representa una estructura de poder en forma d’animal:
– Banca – Porc
– Farmacèutica – Serp
– ONG – Colom
– Peix Gros – Peix
L’Objectiu d’aquests personatges és aconseguir expoliar un terreny a on li ha succeït una desgràcia, les cartes que anuncien les desgràcies i accidents són anomenades cartes d’Oportunitat. Algunes d’elles són: Accident Nuclear al Japó, Autoatemptat terrorista a dos edificis molt semblants de Nova York, Epidèmia d’Ebola a Sierra Leona, Ona d’immigrants col·lapsa les fronteres del Mediterrani, etc…
Per expoliar el terreny el jugador haurà d’aconseguir quedar-se amb els recursos que ofereix cada carta d’Oportunitat: Mà d’Obra Barata, Suport Social, Capital, Materies Primes, Armes i Influència política. Guanya el jugador que obté els recursos necessaris per a complir els seus objectius. Les cartes que fan avançar l’acció del joc són les cartes anomenades “Coses que passen” i provoquen que el jugador sigui perjudicat o beneficiat, per exemple: Amistat amb el govern, Assassinat a la teva empresa, Brot de Salmonel·losi, etc.
El joc es podrà adquirir a la sortida de les funcions de l’espectacle “Excalibur i altres històries d’animals morts” o us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del nostre formulari de contacte.